
Temps era temps, tot el país estava ocupat per la serietat i el protocol. Tot? No! En un llogaret del centre, habitat per gent indomable, es resistia
ferotgement cada any, una i altra vegada a l'invasor. La seva especialitat, era fer
l'indio (i el paleta, el policia, el mariner i el
cau-boi). Potser les seves aspiracions gastronòmiques encara no estaven prou desenvolupades, però, això si, les males
llengües ja deien que començaven a tenir alguna cosa de sectaris. Durant les seves intervencions, la vida no era gens planera per a les legions dels campaments de
Lajuntamentum,
Bisbatum ni pels
conciutadants elitistums i
afectus al
regimorum en general ...
1 comentari:
Ostres!!!!!! Quins temps aquells !!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada