dijous, 17 de febrer del 2011

Gall dindi al Whisky


Ingredients:


- Gall dindi de tres quilos.
- 1 ampolla de whisky.
- 150 grams de cansalada.
- Oli d'Oliva.
- Olives negres
- Pebre.
- Sal

Preparació:

1 º Prendre's un glop de whisky abans de començar.

2 º Omplir el gall dindi amb la cansalada, salpebreu i tireu-li un rajolí d'oli d'oliva i les olives.

3 º Pre escalfar el forn a 180 º durant 10 minuts.

4 º Mentre s'escalfa el forn, servir-se un altre whisky.

5 º Ficar el gall dindi al forn.

6 º Prendre's un altre whisket i cantar-li una miqueta al gall dindi.

7 º Pujar el forn a 220 º, foter-li canya al termostat i esberar vint binuts.

8 º Prendre un altre drago.

9 º Al cap d'una esdona, obdir el fodn per fffotde un draig de güiqui al gall dindi i un altde a un mateix.


10 º Donad-li la volta al galldindi.

11 º Cantar un fandango al gall dindi mentde es dosteix.

12 º Detidad el galldindi del fodn. Si se't escapa, busca’l per terra.

13 º Un altde llingotasso ped començad a buscad-lo.

14 º Fotre's una cosdellada al patinad amb el gdeix de tedda.

15 º Tasteu la salsa del tedda que ja estadà fdesqueta.

16 º Pdeneu-se una altda copeta i convideu al gall que jau al vostde costat.

17 º Indendeu aixxecad-vos, encadda gue al tedda s’hi esdigui de gollons. Hics!

18 º Abdasseu la padenta que acaba d'enddad a la cuina, agafeu el gall al bassadiis, el llençeu a la basssuda mendres la donna et monta la de Déu padde.

19 º Prendre un aldde whisky.

20 º I adda a ddinad ji, ji, ji ..., i el gall dindi ?..., on s’ha fffodud el galldindi? ... El ffill de buda se m’ha cadddat el whisky i ha fffotout el camp! Hics!

dilluns, 10 de gener del 2011

Lo Bisbat: Temps de canvis.

Diuen que els petits gestos són importants ...

Sembla que la imatge corporal ho diu tot de tu ...

I que algú molt important, diu que ens sorprendrà ...

Carnaval de Solsona: Perquè els temps estan canviant.

dijous, 27 de maig del 2010

CURIOSITATS DE L'INTERNET

Aquesta petita joia que comparteixo amb vosltres, l'he pispada del Blog Riell Bulevard, i la signa el Sr. Lluís Bosch, a qui felicito des d'aquí.

És un blog a seguir. Podeu veure'n l'original a:

http://riellblvd.blogspot.com/2010/03/santa-esquitxada-i-altres-postals.html

Els ateus no som indiferents a la pietat i la passió: fins i tot celebrem la setmana santa a la nostra manera. I això vol dir, en aquest cas, rescatar de l'oblit vides exemplars de santes engolides pel pas del temps, la desídia dels bisbes (sempre despreocupats del bé, i obsedits en el mal) o recobertes per la tenebra del misteri.

Santa Esquitxada

Una santa exemplar és, sens dubte, Santa Esquitxada (Maria Eugènia Portalons), nascuda el 1790 a Hortoneda (el Solsonès). Segons en conten les cròniques, la família tenia parents a França, i algun d'ells va anar-los a visitar. En marxar, el parent va deixar oblidat al mas pairal un exemplar de Justine o les dissorts de la virtud -(1)-. Sembla que la Santa va intuir algun missatge en aquell títol, i amb grans esforços va aprendre el francès, o qui sap si amb una il·luminació de l'esperit sant. Diuen que fins llavors, la seva vocació pietosa era completament nul·la, i que sa mare més aviat sospitava tot el contrari. Però vet aquí el misteri!

A partir d'aquell instant, i plena de devoció, Santa Esquitxada va seguir l'ardu camí d'imitar Justine per accedir així a la santedat. Cosa que va aconseguir amb l'ajut inestimable del bisbe de Solsona i dos capellans de la vila, que van veure en la jove un futur esperançador per al progrés de la fe i es van esmerçar en obrir-li pas.

Santa Esquitxada, però, no va accedir amb facilitat als altars, i el procés de beatificació fou polèmic, puix alguns voleren malmetre-li l'ascens amb falsos testimonis, rumors sense fonament i tota mena de malintencionades truculències. Ja se sap que Satanàs la sap llarga, però en aquesta disputa va acabar per triomfar la bondat.

El nom d'Esquitxada sembla que prové d'un costum de la jove, que sovint demanava al bisbe que l'esquitxés amb aigua beneïda. Sembla ser que en una d'aquestes ocasions, un colom flamíger va baixar a il·luminar l'escena.

- Fi de l'entrada -

Sóc veí del Bisbe, de la "Tate", he anat a estudi amb els capellans ... Com és que no se'ns ha informart mai d'una personalitat tan rellevant? Haurem de fer una recollida de signatures per aconseguir que se li faci una capella al costat de la dels Sants Màrtirs!!!

-(1)- Justine: Novela pornogràfica del Marquès de Sade escrita l'any 1788.

dijous, 17 de desembre del 2009

INVESTIGACIÓ:ESCRITS DE VELLS SAVIS.



LO CURANDERO




Soc un curandero de ja fa molt temps


especialista en migranya i en mals molt dolents.




Lo cuarto del rebre el tinc molt ben parat


i una llantia encesa a cada costat.




Una calavera i un llumenè al mitg


i un armari ple de llibres que no se llegir.




Tambè hi ha untures i grasses pel dolor,


una cabra aixarrancada i unes banyes de moltó




Suc de pantinagues i panys de dents sencers


i un sancristo de dos esquenes penjat al revès.




Curo lo singlot i el mal de ronyons


am un ràbec de petroli penjat als collons.




L'aufeg de les dones aviat ha marxat


amb bones untures a dins d'un forat.




Dones molt regrosses i amb lo sarrampió


jo les curo amb lavatives d'aigua de timó.




Vaig curar una jove que tenia un nus


amb arengades ben calentes al mitg de l'entrecuix.




I tambè a una vella amb molt mal de pot


i ara amb lo padrí ja fan el cavall fort.




Dones molt obertes i homens esbollats


els faig unes untures amb escanagats.




Cures de bronquitis i de pits caiguts,


sucats amb oli de siguda no son coneguts.




a una dona seca li vingueren tremolons


i també l'he curada amb pegats de llard dolç.




Si teniu problemes,que ja en te tothom


veniu al curandero,que es lo millor del mon....






dimarts, 13 d’octubre del 2009

LES 7 DIFERÈNCIES


Trobeu les set diferències...


SOLUCIÓ:
1.- El de la foto 2 no ha anat a Busa.
2.- El de la foto 2 no hi ha anat en ple diumenge de pont del 12 d'octubre.
3.- El de la foto 2 no ha començat a 2/4 de 12.
4.- El de la foto 2 no ha plegat a la 1.
5.- El de la foto 2 s'ha perdut un fart de riure i un dinar entre companys.
6.- El de la foto 2 està en perill: si se li escapa el riure, li podrien caure les dents.
7.- El de la foto 2 ... On cony ha anat?

dilluns, 21 de setembre del 2009

MATARRUC D'HONOR 2010

El Sr. Joan de Sagarra, ha revolucionat el galliner a través de les pàgines de "La Vanguardia" del dia 13 de setembre del 2009.

La seva visió de Solsona, el porta a destacar el popular bar "el forat del cul", les no menys populars cambreres romaneses del "Bogart", el famosíssim "Rossinyol de la Catedral" alias mossèn Clos, el "mas respetado que querido" bisbe Jaume Trasserra i Cunillera, el "montón de curas" pels carrers de Solsona, on hi torbat la desapareguda botiga "Betty Boop".
A part dels mèrits demostrats, cal destacar la seva coneixença de les interioritats polítiques del nostre estimat Ajuntament de Solsona, així com la riquesa folklòrica de la Festa Major, i també demostra estar al corrent de la situació econòmica de la Tate, "la pubilla más rica del solsonés".
Finalment destaca la particularitat de que "No hay, ¡hélas!, ningún retaurante que sobresalga en Solsona". El gremi d'hostalers del Solsonès segur que li donarà un "premi" quan ens torni a visitar.

A mi m'ha divertit molt el seu escrit, però qui vulgui una versió més ortodoxa de la Ciutat de Solsona, pot visitar el Web de l'Ajuntament.

PD: "Roger Mas dice que (Solsona) también es de gente arárquica". Fem-lo venir per Carnaval. No se'l podria fitxar com a sermonaire?

Podeu veure el text complert a:
http://www.clipmedia.net/ficheros/2009%5C09_sep%5Cp4089.pdf



divendres, 24 d’abril del 2009

Pollastre a la Millet

Retoco la recepta que tenia aquí penjada, més que res, per tenir el blog endreçat i actualitzat ...

RECEPTA : "Pollastre a la Millet"

Ingredients
- un pollastre
- un despatx (en algun Palau de la Música, posem per cas)
- varis xorissos

Preparació:
- S'agafa el pollastre
- Se'l col.loca al despatxet
- Se'l rodeja de xorissos (encara que per ell sol, ja faria prou)
- Se'l deixa tranquil
- I ell solet es va fent "rico", "rico", "rico".

Plat de difícil digestió per a la majoria de catalanets, a no ser que es tingui coneixença personal del pollastre en qüestió.